Enginyers sabadellencs

Escudo_Ingeniería_Industrial_España.svgLa indústria sabadellenca es va nodrir, entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, d’enginyers formats a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Va ser una època en que la transformació industrial de Sabadell va marcar un creixement màxim, tant en el sector tèxtil, com en el metal·lúrgic.

Un Reial Decret de 1850 establia la primera organització d’ensenyaments tècnics industrials, amb la creació de les Escoles Industrials d’ampliació a Barcelona, Vergara i Sevilla i una de Superior o Central a Madrid. Aleshores, i només per qüestions centralistes, per d’obtenir el títol s’havien de cursar els dos darrers anys a Madrid.

L’any 1851 es va fundar l’Escola Industrial Barcelonesa, que l’any 1857 va prendre el nom d’Escola Superior Industrial de Barcelona.

A partir de l’any 1861 es van començar a expedir a Barcelona els títols d’Enginyer Industrial en les especialitats Mecànica i Química.

L’any 1867 va desaparèixer l’escola Central de Madrid i durant trenta-dos anys, l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona va ser l’única a Espanya d’aquestes característiques.

Tot seguit hi ha un llistat dels enginyers industrials sabadellencs que varen prendre part en la transformació industrial de Sabadell entre finals del segle XIX i mitjans de segle XX.

 

Narcís Nunell i Sala. -(Sabadell, 1842-1915). El primer enginyer industrial de Sabadell. Amb títol de l’any 1869 i especialitzat en màquines de vapor. Molts dels vapors construïts a la ciutat al segle XIX són obra seva. Va construir la primera llar de foc de la ciutat, la del vapor d’en Codina, en 1880. És el segon autor del que es conserven més xemeneies a la ciutat, totes de finals del segle XIX.

Militant del Partit Republicà Federal, va ser regidor de l’Ajuntament durant la Primera República i la Restauració. Va ser professor dels Escolapis de Sabadell i de l’Escola Industrial

Va cursar estudis a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, entre els anys 1861 i 1869 i va perfeccionar la seva formació a París. A Sabadell va fer els projectes de les xemeneies següents:

Vapor d’en Codina (1880)

Vapor Buxeda Nou (1881)

Vapor de Can Quadres, (1883)

Vapor de Cal Borni Duch (1887)

A part d’això, també va participar en altres projectes d’instal·lacions industrials de vapors establerts a la ciutat com:

Vapor de cal Marcet (1884)

Vapor de Rovira (1887)

Vapor de cal Buxó (1891)

Auxiliar Tèxtil Sabadellenc (1895)

 

 

 

Img.asp

Manuel Folguera i Duran. -(Sabadell, 1867 – Barcelona, 1951). Enginyer industrial titulat l’any 1890. També va ser polític. Fundador del Centre Català de Sabadell, president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Essent diputat provincial per Barcelona, el 1909 va presentar un primer projecte de Mancomunitat, que seria determinant per a l’aprovació de la institució.

Va expressar punts de vista catalanistes radicals en les revistes el catalanista (1887-1895) de Sabadell, L’Arc de Sant Martí, Renaixement, Ofrena, Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols! i La República de les Lletres de València.

Com a professional, va dirigir la fàbrica Güell, a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, on va néixer el seu fill, el poeta i crític literari Joaquim Folguera i Poal.

A Sabadell va fer els projectes de les xemeneies següents:

Vapor de ca l’Escapçat (1897)

Vapor de cal Molins (1901)

Vapor del Pissit (1911)

 

 

 

 

Img-1.asp
Francesc Izard i Bas. -(Sabadell, 1872-1957). Amb títol de l’any 1895.

Es va formar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, ​​en l’especialitat de mecànica, entre els anys 1891 i 1895. Va fer pràctiques a la Maquinista Terrestre i Marítima.

Va entrar a treballar al taller mecànic familiar fundat per el savi matern, Francisco Bas i Tarré, el qual es va acabar anomenant Successors de Francesc Bas. Com tinent d’alcalde i membre de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Sabadell entre els anys 1912 i 1913, va ser l’impulsor i autor del projecte d’elevació de les aigües del riu Ripoll al pla de Sabadell. Cinc anys després, el 1918, va participar en el projecte de construcció de la Torre de l’Aigua, una torre d’aigua construïda entre 1913 i 1915, actual emblema arquitectònic de la ciutat. També va intervenir en la constitució de la Companyia d’Aigües de Sabadell, un edifici modernista situat al carrer de la Indústria, al centre de la ciutat.

Va projectar moltes instal·lacions industrials de Sabadell, i a més va ser assessor tècnic de diverses companyies locals de servei públic, com L’Energia, S.A. i Fàbrica de Gas i L’Electricitat, S.A. També va participar en altres projectes d’edificacions industrials i d’instal·lacions de maquinària de Catalunya i Espanya.

A Sabadell va projectar les xemeneies del vapors següents:

Vapor Buxeda Vell – La Mercantil Sabadellense (1906)

Vapor de Llagostera i Sampere (1907)

Vapor de Francesc Sampere i Germans (1918)

També va projectar algunes xemeneies que no s’han conservat, com ara la de cal Jepó Nou (1909) i la de L’Electricitat, SA (1952).

 

 

 

 

Marian Brujas i Planas. -(Sabadell, 1886-1964). Amb títol de l’any 1909. Fill de Joan Brujas i Pellisser. Va ser autor de diversos projectes per l’empresa La Electricitat S.A., coneguda popularment com Ca la Gràcia, empresa fundada per el seu pare.

 

 

 

 

Miquel Sampere i Oriach. -(Sabadell, 1887-1940). Titulat l’any 1912.

Va cursar estudis a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona entre els anys 1905 i 1912. Va ser enginyer municipal de 1913 a 1936 i posteriorment durant els anys 1939 i 1940.

A Sabadell va projectar la xemeneia de Ca l’Estruch (1919) i la de la fàbrica Montllor (1923-1925)

 

 

 

 

500854_316555n5z2507qf8b4nf13

Arnau Izard i Llonch. -(Sabadell, 1897-1993). Amb títol de l’any 1920. Fill de Francesc Izard i Bas i Antonia Llonch i Estany. Va estudiar enginyeria industrial com gran part de la seva família i el 1914 van realitzar un viatge per Europa, visitant nombroses fàbriques, tallers i instal·lacions industrials.

El 18 d’abril de 1916 es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya dins la Secció d’Enginyeria, on va realitzar diverses conferències i visites a tallers i fàbriques industrials de Catalunya.

Va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell. Va realitzar nombrosos projectes industrials i va dirigir diverses obres com les instal·lacions industrials de l’empresa agroalimentària Gallina Blanca a Sant Joan Despí (1954), o els projectes d’algunes xemeneies industrials a Sabadell.

Cal Llonch (1943)

Auxiliar Tèxtil (1945)

Indústries Aux. Casablancas (1946)

Grau S.A. (1950)

Camps Germans (1951)

Tints Pere Bros Pinosa (1954)

Garriga Germans (1962)

Va assessorar técnicament diverses companyies de servei públic i va participar en diversos projectes d’edificacions industrials i d’instal·lacions a Espanya.

Gran aficionat a la fotografia, va ser autor d’una extensa col·lecció de fotos de gran qualitat. Una foto seva, quan era estudiant, encara porta cua. Es tracta d’una fotografia de l’any 1917 en la que es veu Antoni Gaudí entrant a la Universitat de Barcelona. Experts en el tema opinen que no era el genial arquitecte, sinó el senyor Josep Mestres, catedràtic de Física. L’extrema pulcritud i elegància, amb barret de bolet, contrasta amb la suposada pobra vestimenta d’Antoni Gaudí.

 

 

 

Bartomeu Brutau i Viloca .-(Sabadell). Titulat l’any 1926 a l’escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Va ser director gerent de La Electricitat, S.A., on va desenvolupar tota la seva vida professional. La família Brutau era la primera accionista de l’empresa.

 

 

 

 

Img.asp

Antoni Forrellad i Solà. -(Sabadell, 1912-1983). Amb títol de l’any 1936. Enginyer i empresari.

Potser, la personalitat amb més projecció de Sabadell de la segona meitat del segle XX, atès el seu paper d’enginyer i d’empresari i del seu compromís amb la societat. Va crear dues de les empreses més emblemàtiques, i potents, del metall de Sabadell: la CES i UH, a més de participar activament en projectes d’àmbit plenament social com Òmnium Cultural o Cáritas.

Va donar classes a Cal Tatxé i a l’Escola Industrial, on va arribar a director, tant de l’Escola Tèxtil, com de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis durant la guerra civil espanyola. El 1940 va ser nomenat enginyer municipal de Sabadell, càrrec que ocupà fins al 1953 i que exercí també a Castellar del Vallès.

Amb el seu amic i company Josep Salvador i Roig, varen projectar multitud d’edificis industrials, tant per empreses tèxtils, com del metall. També varen redactar al projecte per portar aigua a Sabadell. En una època que quedava clar que Sabadell no es podia abastir de l’aigua del riu Ripoll i que Terrassa s’havia espavilat portant aigua del Llobregat, Sabadell va rebre l’ajut de Barcelona rebent aigua del Ter a través de Vallvidrera.

El 1945 va fundar, amb Josep Salvador i Roig, una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics –Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA–, la CES, que el 1967 es va fusionar amb la sueca ASEA i va esdevenir ASEA-CES, de les quals fou director fins al 1972. La sobtada mort del senyor Josep Salvador i Roig, l’any 1965, va allargar el vincle entre l’Antoni Forrellad i l’ASEA-CES.

El 1962 va fundar la societat Unitat Hermètica, vaixell insígnia de la indústria metal·lúrgica sabadellenca i que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

A Sabadell va fer els projectes de les xemeneies següents:

Fytisa (1943). Junt amb Josep Salvador i Roig

S.A. Marcet (1947). Junt amb Josep Salvador i Roig

 

 

 

 

20170322_191941

Josep Salvador i Roig.- (Sabadell, 1914-1965). Enginyer industrial i empresari. La seva titulació és de l’any 1940.

Va col·laborar amb Antoni Forrellad en el projecte de portada d’aigua a Sabadell. Molt important per el desenvolupament industrial i social de Sabadell en una època en que era de vital importància.

El 1945 va fundar, junt amb Antoni Forrellad i Solà, l’empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics –Construcciones Eléctricas de Sabadell, SA–, que el 1967 es va fusionar amb la sueca ASEA i va esdevenir ASEA-CES

Va morir molt jove, sense poder desenvolupar tota la tasca que la seva capacitat intel·lectual hauria pogut abraçar.

A Sabadell va fer els projectes de les xemeneies següents:

Fytisa (1943). Junt amb Antoni Forrellad i Solà

S.A. Marcet (1947). Junt amb Antoni Forrellad i Solà

 

 

 

 

IMG_2076

Antoni Trallero i Alós. – (Sabadell, 1920-2005). Enginyer industrial de l’Escola de Barcelona, amb titulació de l’any 1949. Posteriorment va obtenir el doctorat.

Associat a l’oficina del senyor Antoni Forrellad, va intervenir en la direcció de la portada d’aigües de Vallvidrera a Sabadell (1949-1952) i, com a tècnic assessor de la Companyia d’Aigües de Sabadell, va projectar i dirigir la portada d’aigües a Cerdanyola i als barris nous de Sabadell.

Va projectar més de seixanta edificis industrials a Sabadell i comarca, entre els quals destaquen: ASEA-CES, Unidad Hermética, Filana, Ondina, Roca-Radiadores, Acondicionamiento i Docks, Italco, Jenny Turull, Estruch, S.A., Arrahona, S.A., FYTISA i el Club Natació Sabadell.

Molt actiu per les causes culturals i socials, va ser membre fundador d’Òmnium Cultural de Sabadell i membre de la Junta del Museu d’Història. Va ser, també, membre de l’Acadèmia Catòlica des de la seva obertura. Va ser conseller de la Caixa d’Estalvis de Sabadell entre els anys 1976 i 1980 i un membre molt actiu de la Fundació Bosch i Cardellach des de 1944, entitat en la qual va ocupar diverses vocalies i el càrrec de vicedirector entre 1983 i 1987.

 

 

 

 

20170922_184336 2

Ramon Vall i Rimblas. – (Sabadell, 1923-1998).

Va cursar estudis a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i va obtenir el títol en 1949. L’any 1962 es va doctorar. Se li coneix un únic projecte de xemeneia conservada a Sabadell, la de cal Vinardell (1959-1960).

Com a enginyer va desenvolupar diversos projectes industrials a la ciutat i també al riu Ripoll, entre els quals destaca el dels Tints Castelló, durant la dècada de 1960. Va ser enginyer municipal de la ciutat entre els anys 1954 i 1979.

Expert en art romànic, va publicar diferents treballs i llibres, entre ells: “El Romànic del Vallès” i “L’Art Romànic en vint-i-una nadales de 1974 a 1994”. Va ser nomenat president dels Amics de l’Art Romànic de Catalunya. Va formar part de les juntes del Museu d’Història de Sabadell i de la Fundació Bosch i Cardellach.

 

 

 

 

IMG-20170922-WA0020 2

Bonaventura Garriga i Brutau. -(Sabadell). Enginyer titulat l’any 1957 a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Procedent de dues famílies eminentment industrials i sabadellenques: Garriga Germans i Brutau (nebot de Bartomeu Brutau i Viloca). Va entrar a ser un dels socis de Mikalor quan August Vives, un dels fundadors va deixar de ser-ho. Bonaventura Garriga ha desenvolupat la seva vida laboral en el consell directiu de Mikalor i el seu grup d’empreses. També ha estat conseller del Banc de Sabadell.

One thought on “Enginyers sabadellencs”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s