Rafael Campalans i l’Escola del Treball

Aquest any passat 2017 es varen complir cent trenta anys del naixement del senyor Rafael Campalans i Puig, el director que va donar importància, relleu i anomenada a l’Escola del Treball, tal i com està escrit a la placa commemorativa del 75é aniversari de la fundació de l’Escola.

Som molts els sabadellencs que vàrem estudiar-hi. Des de Sabadell i gràcies al senyor Jaume Viladoms i la seva Escola Professional Delta, seguíem els plans d’estudi de l’Escola del Treball, a més de passar-hi els corresponents exàmens i revàlides. Varies generacions de sabadellencs vam obtenir els títols d’Oficial Industrial o de Mestre Industrial atorgats per l’Escola del Treball.

Actualment és un institut de batxillerat que duu el mateix nom: “Institut Escola del Treball”.

Quan hi estudiàvem nosaltres pertanyia a la Diputació Provincial de Barcelona, però l’Escola del Treball és molt més antiga, prové de la Mancomunitat. Va ser inaugurada oficialment el dia 29 de maig de 1914 en una sessió presidida pel senyor Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya.

Està ubicada dins el recinte de l’Escola Industrial, al carrer Urgell de Barcelona.

La seva creació va obeir a la necessitat de donar formació pràctica als obrers a partir de tallers adequats. Es varen establir varies seccions independents: manyans de màquines, fonedors i modelistes, electricistes, empleats d’indústries tèxtils, operaris d’indústries químiques, fusters i paletes,  carrossers, mecànics de màquines d’escriure,  mecànics automobilistes, calderers, planxistes i fumistes.

Rafael Campalans i Puig va exercir de director des de 1917 fins l’any 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera va fer estralls a les institucions catalanes. Durant l’època que va ser director es van viure els millors anys i els moments més àlgids.

Sota la seva direcció es va ampliar l’escola per donar cabuda a un major nombre d’alumnes: es van aixecar dos pisos a la banda esquerra de l’edifici central i, un més a l’edifici de fusteria. Les obres van deixar lloc, dins l’edifici central, a la biblioteca i a la direcció.

Campalans va impulsar també cicles de conferències que van constituir llavors una experiència única en el món de l’ensenyament. Personalitats com Albert Eistein, Puig i Cadafalch, Rosa Sensat o Josep Carner varen fer conferències o diferents cursets.

Foto Enciclopèdia.cat

Rafael Campalans i Puig va néixer a Barcelona el 21 d’octubre de 1887. Va obtenir el títol d’enginyer industrial l’any 1911. Va ampliar estudis a Lovaina (Bélgica) i a Charlottenburg (Alemanya), a més de fer estades professionals a França, Suïssa, Àustria, Hongria, Països Baixos i Anglaterra, en les que es va interessar pel moviment socialista.

L’any 1914, Prat de la Riba el va encarregar d’organitzar els serveis d’obres públiques de la Mancomunitat. Va ser catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia mecànica a la Universitat Industrial de Barcelona i d’història de les ciències a l’Escola de Bibliotecàries. Va viatjar, també, als EUA. El 1917 va ser nomenat director de l’Escola del Treball, la qual convertí en un centre actiu de cultura popular. També va exercir de secretari general d’ensenyament tècnic i professional de la Mancomunitat.

Propietari d’un currículum extensíssim, va escriure llibres de contingut tècnic i de contingut polític i va col·laborar amb diferents mitjans escrits. Es va sentir identificat amb els corrents socialistes enquadrats en la Segona Internacional i va estar influït pel francès Jean Jaurès. Va militar fins l’any 1923 al PSOE, que va deixar per fundar la Unió Socialista de Catalunya.

Amb Francesc Macià, Campalans, va signar el manifest electoral del 12 d’abril de 1931, en els quals comicis fou elegit regidor per Barcelona. Proclamada la república, va ser conseller d’instrucció pública en el govern provisional de Catalunya (1931), membre de la ponència que redactà l’Estatut d’Autonomia de Núria i diputat per la ciutat de Barcelona a les corts constituents, on va defensar l’estatut i la Universitat Autònoma. Dissortadament va morir ofegat mentre es banyava a la platja de Torredembarra el dia sis de setembre de 1933, a l’edat de quaranta-cinc anys.

El Partit dels Socialistes de Catalunya va crear, l’any 1979, la Fundació Rafael Campalans, entitat sense ànim de lucre que té per objectiu la difusió del pensament socialista català. És el laboratori d’idees del PSC i el defineixen com el think thank del socialisme català. Que aquest organisme encara porti el nom d’en Rafael Campalans és un greuge per la seva memòria. És una clara ofensa al record d’un dels pares del socialisme català. Un PSC en acte continu de vassallatge envers un PSOE emmalaltit. Un PSC incapaç de mantenir un criteri propi obeint cegament les directrius que li mana el PSOE, hauria de trobar un altre nom per el seu laboratori d’idees, perquè, justament, el senyor Rafael Campalans es va separar del PSOE, l’any 1923, per fortes discrepàncies amb els dirigents de Madrid, després d’una polèmica pública amb Antoni Fabra i Ribas. La qüestió catalana, les relacions sindicals UGT-CNT, el reformisme i la burocratització de l’aparell dirigent constituïen aspectes de les insalvables divergències amb el partit espanyol.