Gràcies a Ildefons Cerdà la carretera N-150 passa per Sabadell. Des de Terrassa havien demanat una carretera que no passés per Sabadell. Quinze anys abans de quadricular Barcelona amb el seu Pla, Ildefons Cerdà, va realitzar el projecte de la carretera de Terrassa a Montcada, l’actual N-150.
L’arribada de la màquina de vapor (l’any 1833 a Terrassa i el 1838 a Sabadell) va esperonar el creixement de les dues viles. Aquella temuda andròmina permetia als artesans i manufacturers tèxtils convertir-se en fàbriques que donaven feina a molts obrers. Aleshores el ferrocarril encara no havia arribat i la comunicació amb Barcelona s’havia de fer per camí de carro.
Anar de Sabadell a Barcelona era relativament senzill. La comunicació es feia per un camí que sortia del Portal de Barcelona i anava en direcció sud. Travessant Barberà, Ripollet, el Coll de Montcada i Sant Andreu de Palomar s’arribava a la capital catalana. Aquell camí havia estat arreglat i millorat, l’any 1828, amb motiu de la visita del rei absolutista Fernando VII.
D’aquella reial visita en va esdevenir la construcció de l’església del Padres. L’any següent, el rei va fer una donació per construir l’església de la Plaça del Doctor Robert. Obra de l’arquitecte Antoni Cellés, es va inaugurar l’any 1831. Una placa a la façana o recorda.
Pels terrassencs anar a la capital era un pelet més complicat. Ja l’any 1837, des de Terrassa havien demanat a la Diputació una carretera per anar a Barcelona, però amb la condició que no passés per Sabadell. La rivalitat arribava a aquests extrems. Suggerien que passés per Sant Quirze, que pertanyia al municipi de Sant Pere de Terrassa.
Ildefons Cerdà i Sunyer, nascut a Centelles l’any 1815, va fer estudis d’arquitectura a Barcelona, però es va traslladar a Madrid per estudiar Enginyeria de Camins. Va obtenir el títol l’any 1841. Per la seva condició de membre del Cuerpo de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de l’Estat espanyol i pel seu teòric coneixement del territori, Cerdà, va rebre de la Diputació de Barcelona l’encàrrec de redactar dos projectes: «levantar un plano y formar un presupuesto que manifieste matemáticamente la extensión en varas castellanas de una carretera lo mas recto posible desde el Torrente de Tapiolas a Tarrasa pasando por Sabadell». Un dels projectes havia de contemplar el pas per Sabadell i l’altre, no. Era el desembre de 1844.
La carretera no uniria directament Terrassa amb Barcelona, sinó que connectaria amb una carretera anterior i més notòria. La que anava de Barcelona a Vic, vila que aleshores era molt més important que Sabadell o que Terrassa. La connexió seria a la zona del Torrent de Tapioles, és a dir, passat el Coll de Montcada.
Ildefons Cerdà només va presentar un projecte, el que contemplava el pas per Sabadell. I ho va justificar suficientment. El seu criteri era que no es podia fer cas de rivalitats veïnals i s’havia d’atendre a qüestions més serioses. La importància de Sabadell era tal que, l’any 1845 quan Cerdà va realitzar el seu projecte, a Sabadell estaven en construcció 200 immobles, entre habitatges, fàbriques i altres. A la llera del riu Ripoll hi havia 23 salts d’aigua que les seves turbines generaven la força motriu per fàbriques tèxtils o de paper, que donaven feina a més de 1.400 operaris. A més, el suposat rodeig que s’hauria de fer passant per Sabadell representaria tant sols d’1/5 d’hora. Per altra banda Sabadell estava ben comunicat amb poblacions com Castellar, Sant Julià, Junqueras, Barberà i Ripollet, que també serien beneficiàries de la carretera. Tots aquests aspectes no es podien obviar i, per tant, la carretera havia de passar per Sabadell. A més, Sant Quirze era: “un pueblo corto y de ninguna importancia”.
Una frase favorable a Sabadell continguda dins la memòria era: «Promete con el genio de sus habitantes, activo y laborioso, ser en breve una población de las mayores de España».
La recerca feta pel senyor Marc Taulats, Enginyer de Camins sabadellenc, ha permès tenir accés a la memòria i el projecte que Ildefons Cerdà va presentar el dia 30 de juny de 1845.
A la memòria es parla de varas castellanas, leguas i reales de vellón. La llargada total de la carretera era de 24.015,66 varas, que equivalen a 20 quilòmetres rodons i el cost total seria de 1.106.273,82 reales de vellón.
Aleshores, Terrassa arribava fins la Mata i a Sabadell li corresponia un tram més curt de carretera. La llargada total es repartia així: Terrassa, 8 km.; Sabadell, 1,8; Barberà, 3,8; Ripollet, 4,6 i Montcada 1,8.
El cost per Sabadell representaven 103.776,11 reales de vellón, la cinquena part que Terrassa.
La carretera es va inaugurar el dia 14 d’abril de 1852.
Sabadellejant 