Algú es pot imaginar el tren elèctric circulant pel bell mig del carrer de l’Horta Novella? El projecte inicial de l’entrada del tren elèctric dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell era per la superfície. De manera que, procedent de Sant Quirze, aniria arran de la Torre d’en Feu en direcció a La Mata i mitjan una lleugera doble corba dreta-esquerra enfocaria el carrer de l’Horta Novella (antic Verge del Pilar). Abans d’arribar-hi, però, hauria de creuar la carretera de Molins de Rei i, tot seguit, la de Barcelona. Amb el seus corresponents passos a nivell.
L’estació del barri de Gràcia (l’actual Can Feu-Gràcia) no estava prevista dins d’aquell projecte. L’estació s’havia d’ubicar a la Plaça Espartero (actual Plaça del Gas), al capdavall del carrer de l’Horta Novella. Era el lloc idoni. El tren no podia seguir més amunt.
Aquest projecte estava aprovat inicialment per una Real Ordre del dia 17 de desembre de 1912. Més tard, una altra R.O. del 28 de gener de 1913, atorgava la concessió exclusiva d’aquest traçat a Ferrocarriles de Cataluña. Explica Andreu Castells a Del terror a la Segona República 1918-1936, que el senyor Fraser Lawton, director d’aquella empresa, havia instigat els seus advocats que el fessin aprovar pels òrgans de l’Estat amb el màxim de presses. El projecte anava signat per l’enginyer manresà Josep Playà i Suñer.
Els Ferrocarriles de Catalunya, popularment coneguts com els Catalans, o el tren elèctric, era una empresa fundada pel senyor Frederic Stark Pearson, enginyer i emprenedor nord-americà que havia creat, l’any 1911, la Barcelona Traction, Light and Power Co., anomenada la Canadenca perquè es va signar a Toronto. Aquesta companyia, que tenia la finalitat d’electrificar Barcelona i els seus voltants, va acabar electrificant tot Catalunya.
Per produir l’energia necessària, la Canadenca, va construir els pantans de Camarasa, Sant Antoni i Tarradets. L’energia elèctrica sobrant seria suficient per fer anar un tren, i amb aquest pensament es va crear els Ferrocarriles de Catalunya, una línia de tren, amb amplada europea i de tracció elèctrica, que uniria Barcelona amb Sabadell i Terrassa, passant per Sant Cugat. Amb aquesta finalitat es va foradar un túnel per sota del Tibidabo.
El senyor Frederick Stark Pearson i la seva esposa van morir, l’any 1915, durant la primera guerra mundial, quan un submarí alemany va enfonsar el vaixell RMS Lusitania, en el que viatjaven, davant les costes d’Irlanda. El directiu i enginyer Fraser Lawton es va fer càrrec de la Canadenca i, per tant de Ferrocarriles de Catalunya.
El tren va arribar a Sant Cugat l’any 1917, a Terrassa el 1919 i a Sant Quirze el 1921, però a Sabadell no tothom estava d’acord amb el traçat. L’oposició de l’Ajuntament demanava un canvi en el projecte i que el tren no passés pel mig del carrer. Inclús ara, amb la perspectiva de 100 anys, sembla estrany que dos enginyers, els senyors Fraser i Playà, donessin el seu vistiplau i estiguessin interessats en dur a terme aquell disbarat.
Amb les mateixes mides que la via havia quedat a Sant Quirze, atès que l’amplada del carrer de l’Horta Novella era de 6,25 metres, entre les cases i la tanca separadora de la via hauria quedat una distància de 80 cm. per una banda i 44 cm. per l’altra. Un autèntic disbarat. Un despropòsit colossal. Els veïns no haurien pogut entrar ni sortir de casa. Possiblement, els 10 anys que havien transcorregut entre la redacció del projecte i la seva realització, haurien estat suficients com per canviar les condicions del terreny i, els descampats de l’Horta Novella s’havien transformat en un carrer.
L’alcalde, Pere Pascual Salichs, de la Lliga, estava a favor del projecte, la companyia també. L’oposició estava en contra. Es va organitzar un sarau de mil dimonis, amb quatre ponents: la Lliga Regionalista, el Circol Republicà Federal, la companyia la Canadenca i els representants de Fomento de Madrid. En Jaume Ninet i Vallhonrat del CRF va viatjar a Madrid on va aconseguir que, per tal d’evitar els perillosos passos a nivell, la línia fèrria quedés fixada abans del creuament de les carreteres de Barcelona i de Molins de Rei, on es va construir l’estació. Va ser l’any 1922. Més tard hi va haver entesa, la companyia no es podia perdre els clients del centre de la ciutat. Es va imposar el seny i el bon criteri i, amb projecte de l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas, es va foradar el túnel fins l’estació de La Rambla. El tren hi va arribar el setembre de 1925.
La disbauxa i els enfrontaments van ser prou motiu com perquè les dues inauguracions fossin tristes i sense cap mena de cerimònia.
Sabadellejant 