L’Acta fundacional de la Juventud Católica de Sabadell, nom inicial de l’Acadèmia Catòlica, duu data de 26 de desembre de 1870. L’acta es troba a la primera pàgina del Llibre d’Actes de l’Entitat. Foren els precursors: Miquel Baigual, president; Miquel Prantginestós, secretari; Josep Giralt, tresorer i Félix Sardà i Salvany, director. Encara que, realment, aquest darrer en va ser l’ideòleg, el fundador i l’impulsor. La Juventud Católica va ser una decidida aposta de Sardà i Salvany per contrarestar l’anarquisme i el liberalisme que es vivien aleshores.
El treball de recerca universitària L’ACADÈMIA CATÒLICA DE SABADELL (1870-1936) de Pilar Ripoll i Clara Soley, parla de cinc etapes viscudes per l’Acadèmia en el transcurs d’aquells anys. Les dues primeres sota la tutela del Dr. Fèlix Sardà i Salvany i les altres tres regides pel Dr. Lluís Carreras i Mas.
Félix Sardà i Salvany, nascut a Sabadell, el 21 de maig de 1841, cor i ànima de l’Acadèmia Catòlica, va ser un capellà, intel·lectual i propagandista catòlic, autor d’una ingent obra periodística, catequètica i d’apostolat catòlic, impulsor entre moltes altres de la Revista Popular (1871). Famós, especialment, per la publicació de El Liberalismo es pecado(1884), un llibre que el convertí en un dels màxims referents de l’integrisme catòlic a Catalunya i a Europa.
Ell mateix es denominava integrista i ho defensava amb convicció plena. Tres esdeveniments importants li haurien induït: l’encíclica Quanta Cura del papa Pius IX, de 1864; l’experiència traumàtica dels anys del Sexenni Revolucionari (1868-1874) i tots aquells “ismes” que anaven prenent volada durant el segle XIX i que ell veia com enemics perillosos pel món catòlic, és a dir, l’ateisme, l’espiritisme, el naturisme, el protestantisme, l’anarquisme, el liberalisme i, fins i tot, la maçoneria. Posseïdor d’un fort caràcter, d’una ferma convicció i d’una acurada preparació intel·lectual, va tenir, per tots ells, respostes contundents i clares, des del punt de vista catòlic, específicament pel liberalisme, que l’entreveia com una forma moderna d’heretgia.
La humanitat del Dr. Sardà i Salvany el va dur a crear la primera mútua obrera de Sabadell finançada de la seva butxaca; l’any 1882 va fundar la Caixa de Socors per ajudar a comprar medecines pels malats; a partir de 1898 va impulsar el Basar del Pobre i el 1905 va convertir casa seva en un asil d’ancians atès per les Germanetes dels Ancians Desemparats.
En una primera etapa, Félix Sardà i Salvany va tutelar l’Acadèmia des del 1870 fins el 1873 en que la instauració de la República, va suspendre totes les activitats. Després de la Restauració borbònica, l’any 1876, va reprendre les activitats amb la mateixa línia ideològica. A partir de 1882 l’Acadèmia va oferir classes nocturnes gratuïtes. Situada al carrer de Sant Joan, l’any 1889 es va aixecar l’edifici actual. L’Acadèmia comptava amb sala d’actes, biblioteca, cafè i billar. Tenia la pròpia coral i publicava un butlletí quadrimestral.
Aquells anys coincideixen amb els de màxim esplendor de la figura i de l’obra de Sardà i Salvany. L’aparició, l’any 1906 de Solidaritat Catalana, va fer-lo topar amb el catalanisme. Ell sempre va interposar el catolicisme per damunt de qualsevol altra convicció. A més, temia que el catalanisme radicalitzat pogués caure en un pensament liberal i esdevingués subversiu.
La seva mort, el dia 2 de gener de 1916, va ser dolorosament sentida pels sabadellencs. Es va viure una jornada d’emoció i de dol i un comiat multitudinari. Està enterrat al passadís central de l’església de Sant Fèlix.
Després de més de cent anys, hi ha qui es pregunta si la figura i la personalitat de Sardà i Salvany han tingut la valoració merescuda. Sembla que només sigui conegut per El Liberalismo es pecado, però la seva obra és més àmplia. L’any 2017 es va presentar a la Universitat Internacional de Catalunya, una tesi doctoral sobre la seva obra i la seva figura.
L’exconseller de la Generalitat, Santi Vila i Vicente va presentar, el maig de 2017, la tesi:
“Fèlix Sardà i Salvany, “influencer” integrista, en temps del Sexenni i la Restauració”
El seu successor va ser el Dr. Lluís Carreras i Mas, deixeble seu que, nascut també a Sabadell el 4 de maig de 1884, va esdevenir des de l’Acadèmia Catòlica, un dels eclesiàstics més influents a Catalunya, tan en el món religiós, cultural com polític. Amb ell, l’Acadèmia va viure tres etapes ben diferenciades. La primera entre 1916 i 1923, la segona durant la dictadura de Primo de Rivera i la tercera entre 1930 i 1936.
El Dr. Lluís Carreras, que mantenia una estreta relació amb el cardenal Vidal i Barraquer i que va adoptar la línia catalanista de Torres i Bages, va començar a introduir un canvi ideològic dins del funcionament de l’Acadèmia. A partir de 1916, tot i seguint el catolicisme social de Sardà i Salvany, va anar deixant de banda les idees que comportava l’integrisme i va anar introduint nocions de catalanisme, a més de reivindicar, en els seus articles i conferències, els drets lingüístics i nacionals. Aquest canvi va originar dificultats. El gir va provocar malestar atès que topava amb la ideologia d’alguns socis, com per exemple l’expresident Miquel Baigual que, de pensament tradicionalista, es va donar de baixa de l’Entitat i mitjan el periòdic Vida Nova, va engegar una campanya particular en contra.
Va ser notori, però, que entre 1916 i 1923 l’Episcopat català va anar abandonant l’integrisme i es va anar arrenglerant dins el projecte de regionalisme català. Durant aquella etapa, les activitats culturals i recreatives de l’Acadèmia eren marcades per la reivindicació de la llengua catalana i els costums catalans, amb sardanes, vetllades literàries o la publicació d’una revista. En aquells actes s’hi van donar a conèixer joves com Armand Obiols o Francesc Trabal, integrants, més tard de la Colla de Sabadell.
El 21 de novembre de 1923, després del cop d’estat de Primo de Rivera, l’Acadèmia Catòlica va ser clausurada per ordre governativa. La política, clarament anticatalana, de la dictadura i el seu desig d’acabar amb el caràcter catalanista de l’Església, va obligar el Dr. Carreras a un peculiar exili a l’estranger disfressat de viatge d’estudis. Va estar a París, Solesmes i Brussel·les. Va tornar el setembre de 1924, quan l’Acadèmia havia estat clausurada per una llarga temporada, després d’haver obert uns mesos abans. Durant una època es van mantenir algunes activitats, de forma clandestina, en un altre local, sobre tot de l’àmbit coral.
El dia 2 de maig de 1930 es van obrir de nou les portes de l’Acadèmia Catòlica, iniciant una etapa que duraria fins el 18 de juliol de 1936.
Els anys 30, per impuls del Dr. Carreras, es van revifar les manifestacions de catalanisme i l’ús de la llengua catalana, es va apostar pel teatre i, també pel cinema, aprofitant la seva gran incidència. Es va crear el grup d’excursionisme. Es pot dir que eren bons temps per l’Acadèmia, però, malauradament, l’aixecament feixista i l’esclat d’anticlericalisme varen resultar fatals.
La nit del 20 de juliol de 1936 l’Acadèmia Catòlica va ser saquejada i incendiat tot l’edifici, biblioteca inclosa. També varen ser perseguits i assassinats molts del seus socis, entre els quals l’anterior president, Ferran Sotorra i Salvadó. També fou assassinat Salvador Sabater i Oliver que, durant anys havia estat el secretari. Un nét seu, Antoni Farrés i Sabater, al cap de 43 anys, va ser elegit alcalde de Sabadell.
A mitjan 1949 es va tornar a obrir l’Acadèmia Catòlica i s’iniciava la darrera etapa del Dr. Lluís Carreras com consiliari de l’Acadèmia Catòlica. Durant el franquisme l’Acadèmia Catòlica va anar desenvolupant la seva labor. L’any 1950 es va reprendre l’excursionisme, la Romeria a Montserrat i l’Aplec de Togores. El caire religiós marcava fortament les activitats de l’Acadèmia. El Dr. Lluís Carreras i Mas va morir el març de 1955.
Com escriuen Pilar Ripoll i Clara Soley a la seva recerca: «l’Acadèmia Catòlica de Sabadell esdevingué un dels projectes més importants que es configuraren a Catalunya per apaivagar els conflictes socials de la darreria del segle XIX fins el 1936, conduit sota l’aliança dels interessos d’industrials i eclesiàstics, i que assolí, si es vol, un cert èxit, però que no aconseguí eradicar les vagues i els actes vindicatius dels obrers que continuaren la seva ofensiva en el decurs de la història de la ciutat i de tot Catalunya».
Actualment l’Acadèmia Catòlica es defineix com una societat sabadellenca que treballa al servei de la nostra societat, cooperant en la formació integral de les persones, amb independència de la seva condició social, gènere, nacionalitat, creences o capacitats, implicant-se, col·laborant i donant suport a tot allò que afavoreix la millora social i cultural.
Presidida per Ramon Graells, l’Acadèmia Catòlica manté el seu compromís amb la ciutat de Sabadell, organitzant la Romeria de Sabadell a Montserrat, l’Aplec de Togores, l’escola de Pessebrisme, la tradicional Exposició de Pessebres, a més de conferències i altres activitats socials i culturals. La biblioteca i la revista Jcc (Joventut Cultura Cristiana) són complement indispensables pel bon funcionament de l’Acadèmia. Per altra banda, conscient de les dificultats de moltes associacions en els difícils temps actuals, l’Acadèmia, dóna sostre i aixopluc a altres entitats de la ciutat, ja siguin d’àmbit religiós, social o cultural, com per exemple: Càmera Club Sabadell, Vida Creixent, Mans Unides, Esplai La Teranyina, Coral La Industrial, Moviment Ecumènic, Fundació Sid Moskitia, Guinea Bissau, Amics Sant Cristòfol, Agrupació de Pessebristes o Dieta Ideal.
Després de 150 anys, no exempts de dificultats, però que s’han pogut anar superant, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell és una entitat ben viva i dinàmica al servei de la societat sabadellenca.
Sabadellejant 