La Confraria de la Mare de Déu del Roser
El dia 7 d’octubre de 1571 va tenir lloc la Batalla de Lepant. Aquella en la que es van enfrontar la Santa Lliga i l’armada otomana, prop de la ciutat grega de Naupacto (Lepanto en italià i Lepant en català). D’aquell fet se’n poden considerar tres qüestions: una anècdota, una conseqüència i una advocació.
L’anècdota correspon a la pèrdua del braç esquerra de Miguel de Cervantes.
La conseqüència fou l’aturada de l’expansió turca cap el Mediterrani occidental.
El tercer efecte va ser el gran impuls que va rebre el culte a la Mare de Déu del Roser a partir de llavors.
Era el dia 7 d’octubre de 1571 i la coalició catòlica n’havia resultat vencedora. El papa Pius V va atribuir el triomf a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. El papa Pius V, dominic, valedor de la lluita contra els turcs, va morir el maig de 1572.
El seu successor, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser que era, alhora, patrona dels dominics, a celebrar el dia 7 d’octubre. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.
De fet, l’advocació a la Mare de Déu del Roser ja havia estat iniciada pels dominics molts anys abans. La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’ordre, que celebrava la festa el mes de maig. La reforma gregoriana va passar la celebració al dia 7 d’octubre.
Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI. Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment. La Confraria del Roser es va estendre entre 1571 i 1610. L’any 1588 es va constituir a Sabadell, essent la segona més antiga després de la Confraria de la Puríssima Sang.
Anys enrere, la celebració de l’Aplec del Roser, no confondre amb el Roser de Maig d’arrelament més popular, era molt celebrada i honorada als pobles de Catalunya. Els actes i la processó en honor de la Mare de Déu del Roser eren seguits amb fervor per tota la feligresia.
Sabadellejant 