L’Hotel Suís

Sempre ha estat conegut com un hotel malgrat la seva curta existència. L’Hotel Suís, la joia sabadellenca del modernisme va ser inaugurat, amb el nom d’Hotel Suizo, el dissabte 12 de març de 1904. A la façana, però, hi consta el 1903, l’any de construcció. Va estar en funcionament fins el 1913 en que va cessar la seva activitat. Vol dir que tant sols va estar obert uns deu anys. En el transcurs del temps ha estat destinat a diferents usos.

Sabadell, realment, no ha estat -ni abans, ni ara- un destí per hostes amants del luxe. La proximitat a Barcelona i el caràcter bàsicament laboral de les pernoctacions ha propiciat que la categoria dels hotels no hagués de ser, necessàriament, luxosa. Vol dir que aquella aposta d’inicis de segle XX no tenia l’èxit assegurat.

Amb la nova estació del tren del Nord, que s’havia inaugurat l’any 1889, ja que l’antiga, la del 1855, havia quedat petita, i amb la urbanització de l’actual carrer Indústria, aquell lloc guanyava en atractiu. El nou carrer havia de comunicar directament l’estació del Nord amb el centre neuràlgic de la ciutat, enderrocant, això sí, la Casa Duran. A més, amb el trasllat de l’hostal de Rafael Cruz a la Rambla, l’oferta hostalera desapareixia de la zona. Aquestes condicions van fer que la família Brutau s’atrevís a impulsar la idea d’obrir-hi un hotel de luxe i va encarregar, l’any 1902, el projecte a l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell.

L’historiador local, Josep Casamartina i Parassols, escriu, en el seu llibre “Juli Batllevell, un gaudinià oblidat”, que la família Brutau no tenia intenció de tirar-lo endavant i el va arrendar a la família Callís. També explica que l’hotel no va tenir l’èxit esperat perquè la clientela, o bé preferia l’Hotel España de la Rambla, on s’hi menjava d’allò més bé, o bé pernoctava a Barcelona i es traslladava puntualment a Sabadell per tal de fer les gestions pertinents.

La família Brutau, però, la va encertar de ple quan va invertir a La Electricidad de Brujas, Frêne i Agazzi. Companyia que va comandar i dirigir durant cinquanta anys. La indústria li convenia més que l’hostaleria.

Més enllà del que va succeir, l’edifici de l’Hotel Suís, d’una singular bellesa, és la mostra més brillant del corrent modernista a Sabadell i l’obra més meritòria de l’arquitecte Juli Batllevell i Arús a la ciutat que el va veure néixer.

La façana, a base de trencadís, esgrafiats i ferro forjat, es una bella mostra del modernisme i lliga perfectament amb el conjunt de la porta principal d’entrada que, situada a la cantonada, està precedida d’un pòrtic que suporta la balconada amb un important voladís. Tot el bloc del xamfrà és extremadament vistós i elegant.

Juli Batllevell va transformar la cantonada de cases del davant de l’estació, que incloïen l’Hostal Cruz, i que ell mateix ja havia reformat onze anys abans, en un distingit edifici de planta baixa i dos pisos d’alçada. La seva distribució interior era similar a la de molts hotels. A la planta baixa hi havia la recepció, el vestíbul i l’escala que conduïa als pisos. També hi havia el saló del cafè, la cuina, el restaurant i dos petits menjadors. A més de la zona de servei i una escala independent. Al primer pis hi havia una sala de cafè, una sala de billars i cinc habitacions i al segon pis hi havia catorze habitacions. L’Hotel Suís era molt més elegant i sumptuós que l’Hotel España, però tenia menys habitacions.

Una vegada tancat va funcionar, només una part, com a Bar Suizo, fins que la família Brutau, va vendre la finca a la família Alguersuari, que el va transformar en el seu habitatge i en despatx de panyeria, fins que va cessar el negoci els anys setanta. Catalogat com Patrimoni Arquitectònic de Sabadell, va ser restaurat l’any 1996. Actualment la planta baixa és la seu d’un bufet d’advocats, la resta pertany a la família Alguersuari.

Juli Batllevell i Arús, va néixer a Sabadell l’any 1864 en una família benestant. Va estudiar arquitectura, obtenint el títol l’any 1890. Va ser deixeble de Domènech i Muntaner i va col·laborar amb Antoni Gaudí, especialment en la Casa Calvet i el Parc Güell. No va ser, però, un fidel seguidor del geni reusenc, Juli Batllevell va mantenir sempre la seva personalitat. Va exercir d’arquitecte municipal de Sabadell entre 1895 i 1911, i de Badalona entre 1899 i 1913. El seu pare, Gabriel Batllevell i Tort, era mestre d’obres i constructor. El carrer de Batllevell és en honor seu.