Exorcisme i caçadors d’esperits

L’exorcisme és una cerimònia, religiosa o espiritual, per alliberar els posseïts del dimoni que duen dintre. És una pràctica reconeguda pel Vaticà. El pare Gabriele Amorth, sacerdot italià, mort el setembre de 2016, va reconèixer haver tractat setanta mil casos de persones posseïdes. Era conegut com l’exorcista del Vaticà.

El cardenal Rouco Varela va nombrar, l’any 2013, vuit exorcistes per exercir a l’Arxidiòcesi de Madrid. Dels quinze que hi ha a Espanya, vuit són a Madrid. Fins i tot en aquestes qüestions, el centralisme madrileny ha de ser predominant.

Sabadell ha estat bressol d’exorcistes de fama internacional. Persones no necessàriament vinculades a l’església, però amb prou poders com per tractar casos de gent posseïda.

 

L’any 1990 va aparèixer el llibre Exorcismo, un mundo de tinieblas y sueño, de locura y muerte que tractava de les experiències de Jordi Mora en el món dels esperits. L’autor era el prolífic escriptor barceloní Francisco Caudet Yarza que, en el pròleg, reconeixia haver acceptat l’encàrrec com una feina més, però que acabava dient ¡Gracias, Dios mío! ¡Gracias por haberme devuelto la confianza en la especie humana!, després d’haver tingut l’oportunitat de conèixer en profunditat la personalitat i la bonhomia de Jordi Mora.

Recentment ha aparegut el llibre Cazador de espíritus, del periodista sabadellenc Víctor Colomer, en el que, de forma semblant a l’anterior, narra l’experiència d’un altre sabadellenc, Antonio Jiménez, com caçador d’esperits, malignes o no.

Entre mig es van publicar cinc llibres de temàtiques semblants, l’autora dels quals, Maria Àngels Bertolín, tenia un consultori a l’Avinguda de Barberà, anomenat Centre d’Ajuda Psicològica i Espiritual Àngels i havia estat deixeble de Jordi Mora. L’Antonio Jiménez era col·laborador de la Maria Àngels en les tasques referents a exorcismes que es tractaven al consultori. Gaudien d’una amplia clientela, tant d’aquí, com de països europeus, sud-americans, o, fins i tot, dels Estats Units.

Jordi Mora

L’iniciador, Jordi Mora Uris, va néixer a Sabadell l’any 1920, va quedar orfe de pare de ben jove. Va haver de treballar de diferents oficis per tirar endavant. Lector infatigable, més que llegir, devorava les lectures. Grec antic, filosofia, història, religió, art, medicina, espiritisme, astronomia, psicologia, màgia, bruixeria, etc., adquirint una extensa cultura. Amplia i diversa. A més, va estudiar el budisme, l’hinduisme i altres religions, però posant sempre la màxima atenció a la cristiana. Posseïdor d’una profunda fe i amb el bagatge adquirit, Jordi Mora es va dedicar de cos i ànima a curar i alleugerir els mals espirituals dels demés, ajudat pel seu exquisit tarannà.

El consultori de la Maria Àngels Bertolín va estar obert vint-i-cinc anys, entre 1991 i 2016. Vol dir que Sabadell va ser lloc, llavors i abans, d’un intens pelegrinatge d’afectats de mal espiritual, d’afligits psicològicament, de deprimits, de trastornats, o simplement de malalts que havien quedat fora de la psiquiatria o la medicina legals, tot buscant una solució al seu sofriment.

L’Església reconeix que el dimoni és un esperit que es va rebel·lar i va ser condemnat eternament. L’exorcisme que practica l’església i el que practicaven la Maria Àngels i l’Antonio, coincidien en el fons. Podrien diferir en la forma i, potser, en la qualitat. Però tenien la mateixa finalitat, foragitar un mal esperit d’un cos que no li correspon i que ha ocupat il·lícitament en un acte maligne. Pel que expliquen els sacerdots exorcistes, aquest esperit maligne sempre és el dimoni. Mentre que en opinió de la Maria Àngels i l’Antonio, pot ser qualsevol altre tipus d’okupa com, per exemple, l’esperit d’un metge alemany, d’un soldador gallec o d’un jove toxicòman.

Antonio Jiménez, nascut a Sabadell l’any 1955, veu esperits des que era ben jovenet. Ha desenvolupat la vivència, la vidència i la premonició de futur. A atès seixanta mil casos. És de la opinió que tothom creu. Que tothom té necessitat de creure. Per ell la fe és, gairebé, una necessitat. Ho resum amb la frase «tot déu creu».

En algunes ocasions, es pot donar el cas que la racionalitat esdevingui en fe o quelcom semblant, especialment, al final del camí. Un ateu convençut, com François Mitterrand, que pel que fa al matrimoni es va saltar totes les normes ètiques i morals, poc abans de morir afectat d’un càncer de pròstata, es va declarar agnòstic però de tendència mística.