Sí, sí, està ben escrit, Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis. Així es va anomenar l’any 1902 quan es va crear. Fins l’any 1911 va estar ubicada al carrer de Sant Antoni. Aquest edifici modernista del carrer d’en Font, obra de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, es va inaugurar el maig de 1911.
L’Escola Industrial ha estat, sens dubte, una peça clau en el desenvolupament acadèmic, cultural i social de Sabadell.
Aquest edifici és, actualment, la seu de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, que pertany a la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. També va ser la seu de la Biblioteca de la Caixa de Sabadell i, a més, va acollir entitats com: Joventuts Musicals de Sabadell, Agrupació Astronòmica de Sabadell, Cineclub Sabadell, Agrupacions Professionals Narcís Giralt i d’altres. Entre els anys 1952 i 1959 va acollir l’institut Laboral Ferran Casablancas, mentre es construïen les noves instalacions de La Concòrdia.
A finals del segle XIX, totes les forces vives de Sabadell eren conscients que l’analfabetisme afectava, així, grosso modo, el 60% dels homes i el 90% de les dones.
Amb el creixement de la indústria i els procediments tècnics que aportava, es feia necessària la formació professional del personal de les fàbriques. En aquest sentit es va pensar en crear una escola industrial semblant a les que funcionaven a Suïssa, Alemanya o Bèlgica.
A Sabadell hi havia hagut uns antecedents d’ensenyament nocturn com el que s’havia dut a terme el Casino Industrial (l’any 1862), més tard a l’Institut Industrial de Sabadell (l’any 1863), després l’Escola Industrial i Mercantil (l’any 1873), al Gremi de Fabricants o el mateix Ateneu de Sabadell, d’on va sortir l’Acadèmia de Belles Arts.
El mes de febrer de 1902 es va plantejar la creació d’una escola que fongués les accions del Gremi de Fabricants i de l’Acadèmia de Belles Arts. El mes següent es va anunciar la fundació de l’Escola Industrial i de d’Arts i d’Oficis. La Caixa d’Estalvis de Sabadell va cedir locals de la seva seu al carrer de Sant Antoni, mentre les classes de dibuix i teoria de teixits es seguien impartint a l’Ateneu.
Aleshores les assignatures eren: dibuix artístic, dibuix lineal, pintura, escultura, matemàtiques, perspectiva, teoria de teixits, mecànica industrial i física i química industrials. Més tard s’hi van afegir modelat de fang, electrotècnia i idiomes.
L’any 1904 l’Escola es va instal·lar a la casa pairal de Joaquim Casanovas, al mateix carrer de Sant Antoni (actual Museu d’Història)
L’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis estava regida per un Patronat, els membres del qual eren:
President: Il·lustríssim Alcalde de Sabadell
Vicepresident primer: Reverent Rector de San Fèlix
Vicepresident segon: President del Gremi de Fabricants
Vocal: Delegat de l’Ajuntament
Vocal: Delegat de la Caixa d’Estalvis
Vocal: Delegat del Banc de Sabadell
Vocal: Delegat del Gremi de Fabricants
El primer director de l’Escola va ser el senyor Narcís Giralt i Sallarès.
El creixement de la indústria, i per tant, de l’alumnat i la necessitat d’oferir millor servei, va fer necessari la creació d’un centre nou, més ampli i més modern.
El projecte va començar amb la compra, per part de la Caixa de Sabadell, d’algunes cases als carrers de Sant Quirze i d’en Font. Va seguir amb l’encàrrec a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats, el mateix que ja havia projectat la seu de la Caixa del carrer de Gràcia. Es va disposar, també, de l’assessorament del senyor Joan Brujas i Pellisser. Les obres van començar l’any 1908 i l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis es va inaugurar el dia 15 de maig de 1911. El cost total va ser de 249.871 pessetes que va anar a càrrec de la Caixa de Sabadell.
Es va signar un contracte de lloguer d’arrendament pel qual la Caixa cedia l’ús de l’edifici al Patronat de l’Escola a canvi d’un lloguer del 3% anual del cost de l’immoble.
Es va ampliar el nombre de membres del Patronat, donant entrada a representants dels Gremis. Es van introduir nous plans d’estudi i es va donar entrada a les cosidores de peces i nuadores.
Durant cinquanta anys, l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis va ser un referent de la formació professional i humana de la gent de Sabadell.
Una altra història comença el 27 de gener de 1963 quan es va inaugurar la nova Escola, situada a l’altra banda de la Plaça del Mercat, on hi havia hagut el Vapor de l’Infern i l’empresa tèxtil Manufacturas Carol, i acaba l’any 1974 amb la dissolució del Patronat de l’Escola. Però, repeteixo, això forma part d’una altra història.
Sabadellejant 