Pere Prat i Buxeda. Un manyà sabadellenc nascut a Camprodon

 

Pere Prat i Buxeda

Les màquines Prat eren sinònim de garantia. Les pasteres i les divisores construïdes per Pere Prat donaven tota la confiança als forners. En èpoques passades, en les que el pa s’havia d’amassar, dividir, funyir, reposar, formar, fermentar i coure, exclusivament de nit, el fet de disposar de maquinària fiable i resistent era tota una garantia. Els forners volien bones màquines. Les pasteres Prat ho eren, i les divisores encara més. Avui dia, amb la fermentació controlada i el pa pre-cuit, es pot fer pa qualsevol hora del dia, i, es clar, una averia de dia és molt més fàcil de solucionar.

L’any 1943, en Pere Prat i Buxeda, va deixar de ser l’encarregat de Vimar per establir-se per compte seu. Ell era un manyà de sòlida formació i amb les idees molt clares. Va saber entendre la importància del ram i la necessitat del moment. Va fundar una empresa que va liderar el mercat durant cinquanta anys.

A més, P. Prat, S.A., va ser una de les empreses fundadores del Centre Metal·lúrgic i una de les que va contribuir al pagament del terreny per la construcció de l’Escola Industrial nova.

En Pere Prat i Buxeda havia nascut a Camprodon l’any 1905, però tot i el seu arrelament a Sabadell, ell i la seva esposa Pepita Serrats eren molt estimats a Camprodon. Van rebre homenatges. El juny de 1963 varen ser nomenats padrins en els actes d’homenatge a la bellesa.

Pastera Prat

Deia la llegenda urbana que dos Sánchez, que no eren boxejadors, es van esbatussar a mastegots a la porteria de cal Pere Prat. L’empresa Pere Prat donava molta feina a tallers auxiliars. S’hi veia obligada, el seu creixement ho feia necessari. Al vell taller del carrer Sentmenat, número 39, van arribar a ser 60 treballadors, però en èpoques de màxim esplendor, al taller nou, del carrer del Bruc, la plantilla havia arribat a 230 treballadors, a més, disposava d’una amplia xarxa de vendes que abraçava tota la península, fabricava i comercialitzava més de 150 tipus de màquines i exportava amb regularitat. En aquestes condicions necessitava la col·laboració de tallers externs, com Faper, Mofesa i altres.

Divisora Prat. Foto Jaume Bellsolà

Un dia, el Sánchez de Mofesa, conegut amb el malnom de Pechos perquè sempre treia pit, va trobar el Sánchez de Tallers Rusan a la porteria de cal Pere Prat (segurament hi era per buscar feina), pensant que li trepitjava el terreny, li va recriminar la seva presència allà, ambdós es van escridassar i els van haver de separar quan començaven les bufetades. Tothom volia treballar per P. Prat. Era una empresa cabal, seriosa i solvent.

Visita a P. Prat. Any 1969

Les noves instal·lacions del carrer del Bruc cantonada amb Pare Fita, es van inaugurar l’any 1964. Aleshores ja dirigia l’empresa el senyor Joan Oller Humet, gendre del senyor Prat, per haver-se casat amb la seva filla Maria. El senyor Oller, home amb el cap ben endreçat i que solia trepitjar de peus a terra, es va envoltar d’un bon equip tècnic, comercial i de fabricació i va augmentar el prestigi de P. Prat, S.A. Molt ben preparat empresarialment, s’havia format a Cal Suñer.

No es va atrevir, però, a la construcció de forns per coure el pa. Quan sortien operacions amb forn inclòs, col·laborava amb la francesa Fours Gouet del nord de França, a l’Alta Normandia.

Arran la desfeta de Tallers Balart, que deixava una bona cunya de mercat, es va atrevir a introduir-se en el ram dels forns i, amb la firma francesa Fours Gouet, van crear, l’any 1978, Gouet Española, S.A. Van venir, a continuació, grans temps, tant per Prat, com per Gouet.

Prat seguia amb la seva gama de maquinària i Gouet omplia el mercat de forns. Primer, forns de cinta ciclotérmics, per panificadores grans i, després, forns de cocció per convecció amb aire calent, per llauna de 80 cm. i per llauna de 90 cm., els famosos Giravolt 801 o 802 i els Giravolt 901 o 902. La tecnologia dels forns de cinta era francesa, però la dels forns d’aire era ben catalana, de Sabadell, concretament. Com que Gouet no disposava de taller, l’any 1981, la fabricació dels forns es va centralitzar a la Caldereria Guillem.

Forn Static d’oli tèrmic

 

Un salt qualitatiu i quantitatiu es va donar l’any 1985 amb la construcció de forns d’oli tèrmic. Forns de pisos en els que el fluid transmissor de la calor és oli tèrmic. La tecnologia també era d’aquí. La patent era del senyor Luis Martínez i la tècnica del senyor Ricard Marginedas. Aquests forns van encetar la gama Static.

Gouet Española, S.A. va omplir el món de forns d’oli tèrmic Static. Fins i tot, durant uns anys va ser una empresa multinacional, ja que disposava de la delegació Europan a Mèxic i Barcepan a Xile. A meitat dels noranta, Gouet Española, sortia als llistats de les empreses més exportadores.

El senyor Pere Prat i Buxeda va morir el novembre de 1990 als 85 anys d’edat, però ja feia anys que estava desvinculat de l’empresa que havia creat.

Els anys noranta, totes les empreses catalanes de maquinària i forns per fleques i pastisseries van passar greus problemes i P. Prat, S.A. no en va quedar exempta. La globalització, la variació dels mercats, la disminució del consum de pa, la miopia dels governs i els alts costos de fabricació, afectaven greument l’economia de P. Prat. Però el problema més greu, el problema insalvable, va ser el personal de l’empresa. Mentre l’empresari feia tots els possibles per reduir els costos i salvar l’empresa, la massa sindical i social només estava capficada amb la suposada fortuna de la família Oller Prat.

El tema de les fortunes dels empresaris de Sabadell ja havia sortit l’any 1976, arran les dues vagues generals, la del febrer i la del setembre. Segons els sindicalistes, cada empresari sabadellenc havia de tenir 400 milions de pessetes, que sortien de multiplicar 10 milions anuals de benefici per 40 anys de dictadura. Així de senzill. L’acord entre empresari i treballadors va ser impossible i P. Prat, S.A. va presentar suspensió de pagaments el desembre de 1993 i es va liquidar el gener de 1997. Li va tocar viure aquests greus moments a la tercera generació de la família, concretament al senyor Joan Josep Oller Prat.

Forns Static

Gouet Española no només es va salvar de la desfeta, sinó que anava endavant amb empenta, l’any 1997 va sortir al llistat de les deu empreses més exportadores del Vallès Occidental.

De la desfeta de P. Prat, en va sortir Sabatecno, com a fabricant de maquinària. Administrada en règim de cooperativa, no va durar gaires anys.

L’any 2002 es va crear GPG Técnicas de Panificación, S.A. (Grupo Prat Gouet Técnicas de Panificación), grup format per Gouet Española, Caldereria Guillem i la família Oller Prat. Sabatecno no va voler participar-hi.

Instal·lació automática de tres forns Static

Actualment, GPG Técnicas de Panificación, ubicada al polígon industrial de La Llanera, gaudeix de bona salut. Treballa amb tecnologia moderna, fabrica instal·lacions de forns amb sistema automàtic de carga i descarga. També fabrica cambres de fermentació. L’empresa, dirigida pel senyor Joan Josep Oller, net del senyor Pere Prat és el testimoni actual d’un ram, el del pa, que va ser de vital importància per la indústria del Metall de Sabadell i comarca.